Navegant

Amitges (2851m), puis de Gerber (2738m) i pic de Bassiero (2897m) en itinerari circular  

 

Travessa completa que transcorre íntegrament dins la comarca del Pallars Sobirà, creuareu quatre colls i trepitjareu tres cims. Durant una estona, concretament entre el coll d’Amitges i el Còth der Lac Glaçat, caminareu per una frontera hidrològica important, la neu que es fongui cap a l’oest davallarà a eth Garona i arribarà a l’Atlàntic, en canvi, la neu que es fongui cap a l’est, davallarà cap a la Noguera Pallaresa i arribarà al Mediterrani.

Al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, durant aquesta època de l’any, encara podreu trobar un ambient de muntanya. Actualment és una zona molt castigada per la massificació estiuenca, i on no es facilita gens l’accés a la gent de muntanya. Mesures tan democràtiques com prohibir el bivac, combinat amb la dificultat per a trobar lloc als refugis si no és amb molt temps d’antelació i pagant parcial o totalment per avançat - com si fóssim endevins per saber quan es donaran les condicions que busquem -, fan que, desgraciadament, ens ho pensem més d’una vegada per escapar-nos-hi a l’estiu. Tan sols anomeno dues raons d’una llista de despropòsits força més llarga per als muntanyencs, i més veient que per una altra banda s’autoritza el trànsit de taxistes en 4x4 a vàries zones del Parc, o s’arriben a senyalitzar els senders principals com si fossin obres pictòriques perquè no calgui ni mapa per transitar-hi (per dir-ne tan sols dues també).

Per sort, la zona compensa en escreix la mala gestió (o gestió encarada a l’economia per dir-ho clar i català), i ens oblidarem ràpid d’aquestes misèries humanes, per acabar gaudint de la rica naturalesa de la zona.

 

Zona: Pirineu Occidental Català

Tipus d’activitatHivernals

També pertany a: Pirineu  Catalunya

 

 

 

 

 

1 Mapa de l’editorial Alpina

2 Petit croquis des dels Encantats

3 Des del refugi d’Amitges cap al cim

4 Foto contrària a l’anterior

 

RESUM

Dificultat: Alta

Material recomanat: Raquetes de neu o esquís de muntanya, piolet i grampons.

Època aconsellable: Com a mínim que hi hagi neu contínua a partir d’uns 2200m. Normalment des del mes de Gener fins a principis de Maig.

Desnivell: Per a l’aproximació al refugi (1er dia) uns 700m des de Prat de Pierró. Per a la volta (2on dia) 1300m positius i 2000m negatius fins a Prat de Pierró.

Orientació: Les passarem gairebé totes. S-N-E-O-NE-S

Horari: El primer dia 2’30-3h des de Prat de Pierró fins al refugi d’Amitges. Per al segon dia, fent la volta explicada amb totes les ascensions (pic d’Amitges, puis de Gerber i pic Oriental de Bassiero), unes 8’30-9h caminant amb grampons o amb raquetes de neu fins a l’aparcament de prat de Pierró. Si prescindiu d’alguna ascensió o hi aneu esquiant ho escurçareu.

Mapa: Editorial Alpina, Sant Maurici 1:25.000

Risc d’allaus: Precaució, com sempre, sota colls i carenes (plaques), especialment en el descens del coll d’Amitges al coll del llac glaçat, ja que comença amb un flanqueig una mica exposat. El dia de l’aproximació té un punt negre prou conegut. És el pas per la pista forestal des de l’Estany de Sant Maurici fins un xic abans de l’estany de Ratèra (concretament fins al trencall de la cascada a l’esquerra). És exposat a les allaus d’altura que venen per les canals que baixen de la carena del pui Pla, si estan carregades de neu no us hi entretingueu.

Recomanacions: Sortiu d’hora, si sou a l’hivern per les poques hores de sol de què disposareu en cas d’un imprevist, i si sou a la primavera perquè a la tarda la neu pot no valer res al descens del port de Sant Maurici (encarat al sud).

Altres possibilitats: La volta és prou completa, però hi ha força cims propers assequibles, que faran que pugueu adequar la travessa al vostre gust. Podeu pujar al pic de Saboredo enlloc del d’Amitges, amb similar dificultat però una mica més curt i més esquiable. De la collada de Bassiero és molt fàcil i curt pujar al primer cim dels Tres Puis anant cap al nord. També es pot pujar al Montsaliente (tot i que una mica llarg, 1h), per una canal al costat del perfil de Monsenyor (cap a l’est) i després cap al nord per la carena. Una altra variant, però aquesta ja comporta certa dificultat, és pujar al pic Occidental de Bassiero o punta de Brulle per la canal que separa els pics de Bassiero.  Abans de començar a pujar l’ampla canal de la collada de Bassiero veurem la citada canal a la dreta, pujareu fins a l’enforcadura i després trobareu una grimpada de II que amb neu pot ser més difícil. Per després anar al pic oriental haurem de desgrimpar fins a la canal altre cop i grimpar per l’altra banda fins al cim.

També es pot fer tan sols la travessa sense coronar cap cim, decidiu vosaltres el que us vingui més de gust, i també trieu “in situ” segons les condicions. Si voleu repartir millor l’esforç en dos dies, podeu fer nit al refugi lliure de la vall de Gerber, el refugi Mataró. És en bon estat, 8 places (16 doblant lliteres), petit lloc per cuinar, matalassos, ràdio d’emergència i alguna manta. A més, per molta neu que hi hagi, la seva situació elevada el fa sempre visible i protegit de les allaus.

Per dormir: Nit al refugi d’Amitges, acostuma a ser guardat durant el període de vacances de Carnaval dels francesos i Setmana Santa, o sinó a la seva part lliure (que no és a l'edifici principal, sinó al següent). Si plantegeu la sortida diferent (mireu l’apartat d’altres possibilitats), també podeu fer nit al refugi Gerber (no guardat).

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI  i APROXIMACIÓ AL REFUGI

Haurem d’arribar fins al poble d’Espot. D’Espot continuarem en vehicle cap al llac de Sant Maurici fins a Prat de Pierró (si la neu ens ho permet). Aquí ja no deixen passar, aparcarem el vehicle i començarem a caminar. Heu de seguir el mateix camí que a l’estiu. Sortirem per una passarel·la que va a buscar el sender GR11, i travessant uns quants cops la carretera que utilitzen els taxis, arribarem a l’estany de Sant Maurici. De l’estany continuarem per la pista forestal, ara nevada, cap a l’estany de Ratèra. Poc després haurem de trencar cap a la dreta i deixar la vall que, pel GR11 ens portaria al port de Ratèra. Continuarem pujant, passarem l’estany de la cabana i acabarem d’arribar al refugi intuint la pista forestal que hi puja, tot i que ara, si volem, podrem traçar ziga-zagues per on ens plagui, el refugi no és visible en tota la pujada.

 

 

 

 

 

5 Pujant cap al coll d’Amitges

6 Últim tram d’aresta al pic d’Amitges

7 Baixant cap al Còth der Lac Glaçat

8 Traça cap als puis de Gerber

 

ASCENSIÓ AL COLL I AL PIC D’AMITGES

Començarem baixant cap a la presa, a l’hivern és més còmode rodejar-la per l’est. El millor seria travessar l’estany Gran d’Amitges pel bell mig, però a vegades buiden la presa per les canalitzacions que hi ha a sota, el gel de la superfície s’esquerda, i és perillós. Després de rodejar l’estany flanquejarem en direcció a les agulles d’Amitges fins que entrem a la vall. Aviat la vall es bifurca, si anéssim directes cap al nord arribaríem al coll de Bassiero (entre el pic d’Amitges i el de Bassiero i amb una baixada gens còmoda per la part de Gerber), nosaltres trencarem cap a l’esquerra (nord-oest) i seguirem la petita vall fins al coll d’Amitges. Si volem fer el cim no cal que arribem al coll estricte, abans ja podem desviar-nos cap a l’est, amb grampons i piolet. Abans del cim hi ha algun avantcim que en pot enganyar, l’últim tram, ara a l’hivern, serà una aresta de neu prou elegant. Després de contemplar la bonica vista cap a la vall de Gerber i el pirineu occidental tornarem al coll d’Amitges.

 

DESCENS AL CÒTH DER LAC GLAÇAT I ASCENS ALS PUIS DE GERBER

La sortida del coll no és habitual, heu d’anar a buscar el llom que enllaça els dos colls fent un flanqueig cap a la dreta una mica exposat si la neu és de mala qualitat. Quan agafarem el llom ja és molt fàcil fins al Còth der Lac Glaçat. Del coll als puis de Gerber és bastant clar, primer ben a prop de la línia divisòria i després unes roques faran que haguem de voltar per l’esquerra, pujarem un pendent moderat (40° piolet i grampons obligatoris), i finalment farem una senzilla grimpada per arribar al pui oriental, de 2738m. Tornarem al coll tot vigilant a la primera part del descens.

 

 

 

 

 

9 Arribant al cim est dels puis de Gerber

10 Des dels puis de Gerber

11 Línia recta cap a la collada de Bassiero

12 Des del cim oriental de Bassiero

 

TRAVESSA CAP A LA COLLADA DE BASSIERO I PIC ORIENTAL DE BASSIERO

Del Còth der Lac Glaçat fins a la collada de Bassiero no cal dir res, mirarem cap a l’oest i traçarem una línia recta passant per sobre dos estanyets que gairebé ni intuirem. Si fos el cas que hi hagués cornises a la sortida, sortirem del coll no pel punt més baix sinó vorejant-les per l’esquerra. L’últim tram per arribar a la collada de Bassiero és bastant dreta (30-35°). Des de la collada, on accedim a la vall de Cabanes, fins al cim, és un pla poc inclinat molt fàcil de remuntar que flanquejarem per l’esquerra cap al nord fins al pic Oriental de Bassiero.

 

DESCENS PEL PORT DE SANT MAURICI

El port de Sant Maurici, si no hi ha bona visibilitat, pot ser difícil de trobar, així com vist des del sud és molt clara la bretxa per on hem de passar, pel nord és molt amorosida. Haurem de baixar del cim cap a l’oest, separats generosament de la carena i, arribats al davant de la primera muralla important, haurem de remuntar 20m cap a la dreta per accedir al port, l’únic punt feble per tornar cap al sud. Del port de Sant Maurici baixarem tota la vall de la coma de l’Abeller, ara molt agradable en contraposició a l’estiu que és un grandiós tarteram inacabable de grans blocs. Quan arribarem a la part baixa (sobre l’estany de Ratèra), ens decantarem cap a l’esquerra (no es pot baixar directament a l’estany), i pel bosc, buscant-nos una mica la vida, acabarem arribant a la pista forestal d’anada. El camí d’estiu va molt cap a l’esquerra i acaba baixant per una canal ampla que dóna a la pista just al trencall de la cascada, però és exposat a les allaus, jo prefereixo, tot i que és frondós, baixar pel bosc a l’ample. De la pista forestal baixarem cap al llac de Sant Maurici i desfarem el camí del dia anterior fins a prat de Pierró.

 

 

 

 

 

13 Accés al port de Sant Maurici

14 La impressionant bretxa des del sud

15 Coma de l’Abeller. A l’estiu ple de blocs

16 A mitja baixada amb el Port al fons

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

En general mana un sol topònim. Altres noms pel Còth der Lac Glaçat (en aranès), coll de Gerber, coll de l’Estany Gelat, còth der Estanh Glaçat i totes les variants possibles. El port de Sant Maurici també el podeu trobar com a coll de la Coma de l’Abeller. Els pics de Bassiero individualitzats els podeu trobar com a pic de Bassiero Est i Oest.

 

Data de la ressenya: Setembre 2008

Data de la ruta: Març 2006

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@