Boter de Santa Maria des de la casa de Sobre-roca

El Boter de Santa Maria és un bell saltant d’aigua situat a la vall de Valldarques, en un indret fantàstic i tranquil. La caminada per arribar-hi és una mica atípica, ja que sortirem del punt més alt, davallarem evitant els cingles fins al riu de Valldarques, i acabarem remuntant els seu afluent, el riu de Santa Maria, fins a la cascada, d’uns 40 metres d’altura. Trobarem un paisatge prepirinenc, ple de cingles i barrancs, que ha anat modelant l’aigua durant milers d’anys.

Zona: Prepirineu Català

Tipus d’activitat: Sortides amb nens

També pertany a: Prepirineu    Catalunya

1 Mapa de l’Editorial Alpina

2 Vista del grau de Sobre-roca des de la vora de Valldarques

3 Valldarques des de l’inici del grau de Sobre-roca

4 Si traiem el cap a la cinglera abans de baixar el grau

RESUM

Dificultat: Mitjana. Senders de muntanya.

Època aconsellable: Tot l’any, el salt d’aigua sempre serà més bonic després d’èpoques plujoses, però penseu que en aquest cas és probable que us mulleu els peus creuant el riu de Valldarques. Si sou al cor de l’estiu, tot i que la ruta passa sempre per dins el bosc, eviteu les hores centrals del dia.

Desnivell: 280m acumulats entre anada i tornada.

Horari: Horari d’adult 40 minuts fins al salt d’aigua i una mica menys d’una hora per a la tornada cara amunt. Horari probable amb nens 3h per tota la sortida.

Mapa: Editorial Alpina, Muntanya d’Alinyà 1:25.000

Altres possibilitats: Després de veure el Boter de Santa Maria es pot fer un itinerari circular seguint el riu de Valldarques fins als Solans, on agafarem la pista forestal que va fins al poble de Valldarques (a l’inici passa molt a la vora del saltant per dalt). Passada l’església de Sant Romà de Valldarques (romànic del s.X), baixarem fins que s’acaba la pista i anirem pel sender que flanqueja per sota les cingleres (tram exposat al principi), que dóna al trencant de sota el Grau de Sobre-roca (3’30h horari d’adult i 400m de desnivell).

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Hem d’arribar al punt quilomètric 29’5 de la carretera entre Coll de Nargó i Isona. En aquest punt, cap al sud i ben indicada, surt una pista forestal cap a la casa de Sobre-roca (actualment de turisme rural). Una mica abans d’arribar-hi podem aparcar el vehicle a l’altura d’un cartell que queda a mà dreta que si no recordo malament posa “Camí del Grau, Valldarques”.

5 Castell de Valldarques o torre de la Vila

6 Interior de la torre de la Vila

7 Creuant el riu de Valldarques un dia que el cabal era abundant

8 Molí de l’Espardenyer

CASA DE SOBRE-ROCA, TORRE DE LA VILA, MOLÍ DE L’ESPARDENYER I BOTER DE SANTA MARIA

Sortim pel sender, força tapat per l’herba, que s’inicia al cartell. Ens hem de dirigir cap al darrera de la casa de Sobre-roca, travessem un filat que hi ha a la dreta per un pas fet per a persones, i anem als peus  d’una gran torre elèctrica, a tocar dels cingles. Des d’aquí podem veure el poble de Valldarques, baixem cap a mà dreta, pel grau de Sobre-roca, on s’inicia un camí pedregós que serpenteja, permetent de baixar la muralla sense cap dificultat. Quan arribem al peu de les cingleres hi ha un trencall, pel sender de la dreta aniríem al poble de Valldarques, nosaltres agafem el sender que baixa cap a l’esquerra enmig del bosc. No tardem gaire a trobar les restes del castell de Valldarques o la torre de la Vila, del s. XII. Si us hi apropeu voltant fins l’entrada, encara s’hi pot entrar per un pas estret.

Mirant la torre de la Vila tal com hi hem arribat, hem de continuar pel sender que marxa cap a l’esquerra, ja sentim la remor d’aigua i aviat veiem entre els roures el salt d’aigua per primer cop. Aquest sender, en alguns llocs una mica desfet, baixa ràpidament fins al riu de Valldarques. Quan arribem al riu avancem pel marge esquerre fins que vegem a l’altra riba el molí de l’Espardenyer, que tot i estar abandonat, es conserva prou bé. Aquí no tenim més remei que creuar el riu a gual per arribar al molí, si baixa gaire aigua ens haurem de descalçar, per sort, el llit del riu és aspre i no hi ha perill de patinada. Si no hi ha gaire aigua, cosa habitual, amb un saltiró ja l’haurem creuat. Al costat del molí passa el riu de Santa Maria (afluent del Valldarques, l’aigua ve del saltant). Un sender remunta uns metres per la dreta del riu de Santa Maria i després gira portant-nos a la part elevada del molí, on s’endevina la bassa d’aigua que era alimentada per una canaleta amb poc desnivell, que l’anava a buscar 200/300m riu amunt. Aquesta bassa, per pas controlat, feia moure la roda del molí. Ja gairebé hi som, seguim el sender cap al sud, flanquejant per sobre el riu sempre per la dreta, fins al Boter de Santa Maria, una cascada d’uns 40 metres d’alçària en un indret que val molt la pena de conèixer. Atenció a les lloses que hi ha a la vora, si hi ha humitat rellisquen bastant.

9 Arribant al Boter de Santa Maria

10 Ja hi som, l’indret és molt bell

11 Des del davant mateix

12 La caiguda d’aigües del saltant

TORNADA

Pel mateix lloc, si us en queden ganes podeu fer una petita variant. Quan sigueu vora la casa de Sobre-roca, concretament després d’haver superat el grau de Sobre-roca i vora la gran torre elèctrica, podeu continuar rectes arran dels cingles (enlloc d’anar cap a la casa, a l’esquerra). Hi ha un sender que va pel bosc de sobre les cingleres, que en cinc minuts ens porta a un esplèndid mirador del Boter de Santa Maria. En cap moment és estret, però cal tenir cura amb la quitxalla, al mirador que no s’atansin a les cingleres, que són molt altes. Si no surten del sender no hi ha perill.

13 Inici del saltant un dia de cabal abundant

14 Vista d’ocell del salt del Boter de Santa Maria

15 Vista del salt d’aigua des del mirador proposat al final de la ressenya

16 Des del mateix lloc  a l’hivern, amb la fotografia ampliada

HIVERN RIGURÓS, QUATRE FOTOGRAFIES D’UNA BONA FREDORADA

El mateix saltant d’aigua després d’una nevada bastant general i un parell de dies amb temperatures sota zero (són fetes un d’aquells dies d’alerta nacional que t’obliguen a quedar-te a casa tancat amb pany i clau si mires les notícies). Les fotos són fetes al voltant de -8°C a mig matí amb els grampons calçats, ja que la roca del davant era com un vidre, la natura és extraordinària.

17

18

19 Tot i el gel encara baixa força aigua

20 Nebulosa d’escatxics

Data de la ressenya: Gener 2009

Data de la ruta: Dues vegades al Juny del 2008 després d’una primavera molt plujosa

 ©muntanyaviva.cat  

Versió imprimible

@