Navegant

Estany de Montcortès

 

L’estany de Moncortès, d’origen càrstic i situat en un paratge ben singular del Pallars Sobirà, té una riquesa paisatgística i faunística  molt destacable. Juntament amb els estanys de Basturs i el de Banyoles, són els únics llacs naturals d’origen no glacial amb aigües permanents de tot Catalunya. Aquí el que més sorprèn són les muntanyes emmirallades a les aigües de l’estany, i la presència d’aus d’àmbit aquàtic tan properes a la serralada pirinenca. Una tresor natural peculiar, tranquil, i accessible, encabit a una comarca sobreplena d’alta muntanya.

 

Zona: Prepirineu català

Tipus d’activitat: Sortides amb nens

També pertany a: Prepirineu  Catalunya

 

 

 

 

 

1 Mapa de l’Editorial Piolet

2 Estany de Montcortès

3 Vista general de l’estany i els pobles

4 Tardor

 

RESUM

Dificultat: Nul·la si passegem pels voltants. Si fem la volta circular a l’estany la dificultat és baixa.

Època aconsellable: Tot l’any

Desnivell: Tot és a peu pla.

Horari: Amb 1 minut podem ser al peu de l’estany. Si volem fer caminant tot el perímetre un adult pot tardar mitja hora a pas tranquil, amb nens podeu comptar 45’-1h.

Mapa: Editorial Piolet, Pallars Sobirà - Sud 1:50.000

Recomanacions: Si en sou aficionats i teniu el material adient, val la pena l’observació d’aus amb monocular i un trespeus o amb uns bons prismàtics.

Altres possibilitats: El Consell Comarcal del Pallars Sobirà té editat un llibret de rutes de senderisme de la zona.

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

A l’estany de Montcortès s’hi pot arribar per carretera des de la Pobleta de Bellveí (5 km, anant cap a la vall Fosca el trencall queda a mà dreta), o des de Gerri de la Sal passant per Peramea, Bretui i Montcortès (11’6 km, anant cap a Sort el trencall queda a mà esquerra a la sortida del poble). L’estany es veu des de la mateixa carretera i podem aparcar a la collada de Sant Antoni, on hi ha el trencall que va baixa cap a la riba i continua cap a Cabestany, o, encara millor, agafar el trencall asfaltat i estacionar a la primera cruïlla que hi ha a mà esquerra, des d’on es veu la zona d’acampada, una font, taules per menjar i el mateix estany de Montcortès.

 

RECORREGUT CIRCULAR A L’ESTANY DE MONTCORTÈS

Repeteixo que aquí les caminades les fem al nostre gust, i podem passar el dia tranquil·lament a la riba del llac sense a penes caminar. Per accedir a l’estany hi ha diferents barreres, però són per als cavalls i les vaques que pasturen a la vora, tinguem cura de deixar-les tancades. L’estany és envoltat per espessos canyissars, i la millor manera d’arribar arran d’aigua és utilitzant algunes de les passarel·les que hi ha per a aquest objectiu.

 

 

 

 

 

5 Ortofoto de l’ICC

6 Prat de l’Estany

7 Mirall perfecte

8 Una passarel·la de la riba est

 

Des de l’aparcament de davant de l’àrea d’acampada creuem una tanca i anem cap a l’estany, és indiferent l’ordre de ribes que transitem. Ho explico en el sentit de les agulles del rellotge, la riba sud és el prat del Comú, anem cap a l’esquerra fins a la riba oest on hi ha un parell d’embarcadors que entren cap a l’aigua. També veiem un prat que quedava amagat des de la carretera perfecte per menjar tranquils si és ple de gent a la zona d’acampada. Després dels embarcadors hi ha força malesa vora l’aigua i ens n’hem de separar, passem per un sender que porta a un camp d’alfals, el voregem, i en sortim per un senderet fins que trobem una zona oberta per on passegem fins a la riba nord. A la meitat d’aquesta riba septentrional hem de buscar un sender enmig de la vegetació que permet enllaçar amb la riba est, on veiem un altre embarcador i una cabana de fusta ben amagada a mà esquerra. Passem pel prat que hi ha vora l’estany (ben proper a la carretera principal), i quan s’acaba trobem dues possibilitats, una pista a mà esquerra que puja cap a la carretera, on hi ha un mirador que pot servir per observar les aus si portem els estris pertinents, o un sender a la part propera de l’aigua que enllaça amb dos embarcadors més i arriba al prat de l’Estany, ja a la riba sud on hem començat.

Un altre camí curt però prou bonic és el que porta des de la collada de Sant Antoni fins a la riba sud de l’estany, té baranes i és emboscat, encara que queda bastant separat de l’aigua.

 

 

 

 

 

9 El sender emboscat que ve o va a la collada de Sant Antoni

10 Des de la riba oest

11 Des de la riba nord

12 Pas vora el canyissar per arribar a la riba est

 

LLEGENDES DE L’ESTANY DE MONTCORTÈS

Hi ha nombroses llegendes i històries referents a aquest estany, no és d’estranyar, doncs el fet tan misteriós de no veure d’on sortia l’aigua bé havia de tenir una explicació.

Diuen que el comte de Pallars va voler travessar l’estany, cobert per una fina capa de gel, perseguint un cèrvol. El glaç va cedir i veient-se amb serioses dificultats va invocar la mare de Déu de Gerri prometent-li una donació de terres si el treia sa i estalvi de l’aigua. La verge el va salvar, però el comte, enlloc de complir la promesa, al cap d’uns dies va dir al seu escuder la cèlebre frase “Aigua passada, Mare de Déu enganyada” i aviat es tornà cec. El metges van buscar mil i una solucions però ell sabia que era el càstig diví, i no va tenir més remei que demanar perdó a la Mare de Déu i complir la promesa per guarir-se.

Sembla que al fons de l’estany hi podria haver la ciutat de Pallars submergida. Els habitants d’aquesta ciutat no van voler acollir ni donar almoina a Déu disfressat de captaire, i com a càstig la féu engolir per les aigües de l’estany. Només se’n va escapar una dona que li donà una mica de pa mentre pastava. A les nits de Sant Joan encara es poden escoltar les veus dels habitants d’aquella ciutat vora l’estany, i es pot veure la dona que pastava recorrent-ne la riba.

També hi havia una tradició en temps de sequera. A Peramea tenen unes relíquies dels Màrtissans (Sants Innocents), que les submergien a l’estany de Montcortès perquè plogués.

 

 

 

 

 

 

13

14

 

 

CARACTERÍSTIQUES DE L’ESTANY I LA FAUNA QUE S’HI POT OBSERVAR

L’estany és d’origen càrstic, això vol dir que es nodreix d’aigües subterrànies (no hi ha cap riu que n’hi aporti). Prèviament i durant molt de temps i va haver un procés de dissolució de les roques calcàries i els guixos que hi havia on hi ha ara l’estany, i després un enfonsament del terreny generant l’única cubeta circular actual (dolina). Després es va omplir d’aigua perquè el nivell freàtic de l’aigua subterrània és manté igual o superior al del llac. De fet, en aquest cas, el nivell de l’aigua és molt estable i només baixa en llargs períodes de sequera. Actualment té una fondària màxima de 30 metres, i quan el nivell de l’aigua puja suficientment, l’aigua sobrant s’escola cap al barranc de Ruixou (nord), que és tributari del riu Flamisell. A una altura de poc més de 1000m, és situat sobre un front d’encavalcament (materials triàsics), que fa que l’aigua sigui força neta i pobra en nutrients.

El fet tan singular i excepcional d’ésser tan a prop del Pirineu (no n’hi ha cap d’altre que no sigui d’origen natural no glacial), és determinant per a les aus migratòries, doncs els suposa un lloc de repòs voluntari, o forçat si fa mal temps, per alimentar-se abans de creuar la serralada durant la primavera o a la tardor. Un dels al·licients de la zona lacustre es l’observació d’aus pròpies de zones aquàtiques en una comarca de muntanya. Són bastant comuns, depenent de l’època de l’any, el bernat pescaire, la fotja, l’ànec collverd, el cabusset, el balquer, el rascló, la polla d’aigua, algun corb marí... L’únic inconvenient (avantatge per a ells), és el canyissar que envolta tot l’estany, si no neden al mig és difícil veure’ls, cal paciència i uns bons augments per trobar-los ben amagats al límit de la vegetació. Pel que fa a dins el llac podem observar fàcilment carpes, segurament introduïdes accidentalment per l’home, i truites, introduïdes periòdicament per a la pesca esportiva per la impossibilitat de reproduir-se (no hi ha llocs ni materials idonis per dipositar els ous al fons de l’estany). Antigament hi havia arribat l’anguila, però actualment està extingida per les nombroses barreres en forma de preses que ha fet l’home als diferents cursos fluvials. Altres espècies d’àmbit aquàtic són els cranc de riu i el gripau comú (galapat per aquestes contrades). Un mamífer ben difícil d’observar però que hi pot ser present és la llúdriga. També, no cal dir-ho, podem veure-hi la fauna pròpia del prepirineu.

Actualment l’estany està protegit per un Pla d'Espais d'Interès Natural.

 

 

 

 

 

15 Carpes a l’estany

 

 

 

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

A algunes fonts he trobat Moncortés amb accent tancat.

 

Data de la ressenya: Octubre 2011

Data de la ruta: Octubre 2011

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@