|
Estany
de Montcortès |
|||
|
|
|||
|
L’estany
de Moncortès, d’origen càrstic i situat
en un paratge ben singular del Pallars Sobirà, té
una riquesa paisatgística i faunística molt destacable. Juntament
amb els estanys de Basturs i el de Banyoles, són els
únics llacs naturals d’origen no glacial amb
aigües permanents de tot Catalunya. Aquí el que
més sorprèn són les muntanyes
emmirallades a les aigües de l’estany, i la
presència d’aus d’àmbit
aquàtic tan properes a la serralada pirinenca. Una tresor
natural peculiar, tranquil, i accessible, encabit a una comarca
sobreplena d’alta muntanya. |
|||
|
|
|||
|
Zona: Prepirineu
català |
Tipus
d’activitat: Sortides amb nens |
||
|
També
pertany a: Prepirineu
Catalunya |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
1 Mapa de
l’Editorial Piolet |
2 Estany de
Montcortès |
3 Vista general de
l’estany i els pobles |
4 Tardor |
|
|
|||
|
RESUM |
|||
|
Dificultat: Nul·la
si passegem pels voltants. Si fem la volta circular a
l’estany la dificultat és baixa. |
|||
|
Època
aconsellable: Tot
l’any |
|||
|
Desnivell: Tot és
a peu pla. |
|||
|
Horari: Amb 1 minut podem
ser al peu de l’estany. Si volem fer caminant tot el
perímetre un adult pot tardar mitja hora a pas tranquil, amb
nens podeu comptar 45’-1h. |
|||
|
Mapa: Editorial Piolet,
Pallars Sobirà - Sud 1:50.000 |
|||
|
Recomanacions: Si en sou
aficionats i teniu el material adient, val la pena
l’observació d’aus amb monocular i un
trespeus o amb uns bons prismàtics. |
|||
|
Altres
possibilitats: El Consell
Comarcal del Pallars Sobirà té editat un llibret
de rutes de senderisme de la zona. |
|||
|
|
|||
|
ACCÉS
AL PUNT D’INICI |
|||
|
A
l’estany de Montcortès s’hi pot arribar
per carretera des de la Pobleta de Bellveí ( |
|||
|
|
|||
|
RECORREGUT
CIRCULAR A L’ESTANY DE MONTCORTÈS |
|||
|
Repeteixo que
aquí les caminades les fem al nostre gust, i podem passar el
dia tranquil·lament a la riba del llac sense a penes
caminar. Per accedir a l’estany hi ha diferents barreres,
però són per als cavalls i les vaques que
pasturen a la vora, tinguem cura de deixar-les tancades.
L’estany és envoltat per espessos canyissars, i la
millor manera d’arribar arran d’aigua és
utilitzant algunes de les passarel·les que hi ha per a
aquest objectiu. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
5 Ortofoto de
l’ICC |
6 Prat de
l’Estany |
7 Mirall perfecte |
8 Una
passarel·la de la riba est |
|
|
|||
|
Des de
l’aparcament de davant de l’àrea
d’acampada creuem una tanca i anem cap a l’estany,
és indiferent l’ordre de ribes que transitem. Ho
explico en el sentit de les agulles del rellotge, la riba sud
és el prat del Comú, anem cap a
l’esquerra fins a la riba oest on hi ha un parell
d’embarcadors que entren cap a l’aigua.
També veiem un prat que quedava amagat des de la carretera
perfecte per menjar tranquils si és ple de gent a la zona
d’acampada. Després dels embarcadors hi ha
força malesa vora l’aigua i ens n’hem de
separar, passem per un sender que porta a un camp d’alfals,
el voregem, i en sortim per un senderet fins que trobem una zona oberta
per on passegem fins a la riba nord. A la meitat d’aquesta
riba septentrional hem de buscar un sender enmig de la
vegetació que permet enllaçar amb la riba est, on
veiem un altre embarcador i una cabana de fusta ben amagada a
mà esquerra. Passem pel prat que hi ha vora
l’estany (ben proper a la carretera principal), i quan
s’acaba trobem dues possibilitats, una pista a mà
esquerra que puja cap a la carretera, on hi ha un mirador que pot
servir per observar les aus si portem els estris pertinents, o un
sender a la part propera de l’aigua que enllaça
amb dos embarcadors més i arriba al prat de
l’Estany, ja a la riba sud on hem començat. Un altre
camí curt però prou bonic és el que
porta des de la collada de Sant Antoni fins a la riba sud de
l’estany, té baranes i és emboscat,
encara que queda bastant separat de l’aigua. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
9 El sender
emboscat que ve o va a la collada de Sant Antoni |
10 Des de la riba
oest |
11 Des de la riba
nord |
12 Pas vora el
canyissar per arribar a la riba est |
|
|
|||
|
LLEGENDES DE
L’ESTANY DE MONTCORTÈS |
|||
|
Hi ha nombroses
llegendes i històries referents a aquest estany, no
és d’estranyar, doncs el fet tan
misteriós de no veure d’on sortia
l’aigua bé havia de tenir una
explicació. Diuen que el comte
de Pallars va voler travessar l’estany, cobert per una fina
capa de gel, perseguint un cèrvol. El glaç va
cedir i veient-se amb serioses dificultats va invocar la mare de
Déu de Gerri prometent-li una donació de terres
si el treia sa i estalvi de l’aigua. La verge el va salvar,
però el comte, enlloc de complir la promesa, al cap
d’uns dies va dir al seu escuder la cèlebre frase
“Aigua passada, Mare de Déu enganyada” i
aviat es tornà cec. El metges van buscar mil i una solucions
però ell sabia que era el càstig diví,
i no va tenir més remei que demanar perdó a la
Mare de Déu i complir la promesa per guarir-se. Sembla que al fons
de l’estany hi podria haver la ciutat de Pallars submergida.
Els habitants d’aquesta ciutat no van voler acollir ni donar
almoina a Déu disfressat de captaire, i com a
càstig la féu engolir per les aigües de
l’estany. Només se’n va escapar una dona
que li donà una mica de pa mentre pastava. A les nits de
Sant Joan encara es poden escoltar les veus dels habitants
d’aquella ciutat vora l’estany, i es pot veure la
dona que pastava recorrent-ne la riba. També
hi havia una tradició en temps de sequera. A Peramea tenen
unes relíquies dels Màrtissans (Sants Innocents),
que les submergien a l’estany de Montcortès
perquè plogués. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
|
13 |
14 |
|
|
|
|||
|
CARACTERÍSTIQUES
DE L’ESTANY I LA FAUNA QUE S’HI POT OBSERVAR |
|||
|
L’estany
és d’origen càrstic, això
vol dir que es nodreix d’aigües
subterrànies (no hi ha cap riu que n’hi aporti).
Prèviament i durant molt de temps i va haver un
procés de dissolució de les roques
calcàries i els guixos que hi havia on hi ha ara
l’estany, i després un enfonsament del terreny
generant l’única cubeta circular actual (dolina).
Després es va omplir d’aigua perquè el
nivell freàtic de l’aigua subterrània
és manté igual o superior al del llac. De fet, en
aquest cas, el nivell de l’aigua és molt estable i
només baixa en llargs períodes de sequera.
Actualment té una fondària màxima de El fet tan
singular i excepcional d’ésser tan a prop del
Pirineu (no n’hi ha cap d’altre que no sigui
d’origen natural no glacial), és determinant per a
les aus migratòries, doncs els suposa un lloc de
repòs voluntari, o forçat si fa mal temps, per
alimentar-se abans de creuar la serralada durant la primavera o a la
tardor. Un dels al·licients de la zona lacustre es
l’observació d’aus pròpies de zones
aquàtiques en una comarca de muntanya.
Són bastant comuns, depenent de l’època
de l’any, el bernat pescaire, la fotja,
l’ànec collverd, el cabusset, el balquer, el
rascló, la polla d’aigua, algun corb
marí... L’únic inconvenient (avantatge
per a ells), és el canyissar que envolta tot
l’estany, si no neden al mig és difícil
veure’ls, cal paciència i uns bons augments per
trobar-los ben amagats al límit de la vegetació.
Pel que fa a dins el llac podem observar fàcilment carpes,
segurament introduïdes accidentalment per l’home, i
truites, introduïdes periòdicament per a la pesca
esportiva per la impossibilitat de reproduir-se (no hi ha llocs ni
materials idonis per dipositar els ous al fons de l’estany).
Antigament hi havia arribat l’anguila, però
actualment està extingida per les nombroses barreres en
forma de preses que ha fet l’home als diferents cursos
fluvials. Altres espècies d’àmbit
aquàtic són els cranc de riu i el gripau
comú (galapat per aquestes contrades). Un mamífer
ben difícil d’observar però que hi pot
ser present és la llúdriga. També, no
cal dir-ho, podem veure-hi la fauna pròpia del prepirineu. Actualment
l’estany està
protegit per un Pla d'Espais
d'Interès Natural. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
15 Carpes a
l’estany |
|
|
|
|
|
|||
|
Diferents
noms que podem trobar per la ruta |
|||
|
A algunes fonts he
trobat Moncortés amb accent tancat. |
|||
|
|
|||
|
Data de la ressenya: Octubre 2011 |
Data de la ruta: Octubre 2011 |
||
|
|
|||
|
|
|||
