Navegant

Estanys de Basturs

 

Els dos estanys de Basturs són, juntament amb el de Banyoles i el de Montcortès, els únics de tot Catalunya amb presència permanent d’aigua que no tenen un origen glacial, sinó càrstic. Aquests estanys, que són alimentats per l’aigua que ve del subsòl, s’han format per la dissolució de les roques calcàries que hi havia anteriorment. Per aquest motiu les seves aigües són molt alcalines, cosa que fa que comptin amb una biodiversitat molt específica.

Aquest és un racó perfecte per passar un dia d’esbarjo amb la quitxalla, bon accés, curta passejada, dos estanys, cartells explicatius, punt d’observació d’aus, quatre taules per menjar...

 

Zona: Prepirineu Català

Tipus d’activitat: Sortides amb nens

També pertany a: Prepirineu    Catalunya

 

 

 

 

 

1 Mapa de l’ICC, es veu l’accés en cotxe

2 Imatge zenital dels estanys (ICC)

3 Estany petit des del mirador

4 Estany gran des de la riba est

 

RESUM

Dificultat: Nul·la. Recorregut molt curt, ben senyalitzat, i a peu pla.

Època aconsellable: Tot l’any

Horari: 5 minuts fins a l’estany gran. Si féssim l’anada i la tornada seguida tardaríem 15 minuts, però segur que passarem una bona estona badant vora l’aigua.

Mapa: Institut Cartogràfic de Catalunya, Pallars Jussà 1:50.000

Recomanacions: Segons l’època de l’any un repel·lent per als mosquits.

Altres possibilitats: Podem completar el dia anant al Museu de la Conca Dellà, que és el centre d’acollida del Parc Cretaci d’Isona. La zona, inclòs el poble de Basturs, és de les que s’han trobat més fòssils, ossos, petjades i ous de dinosaures de Catalunya.

Si tenim ganes de caminar més estona per arribar als estanys, hi ha diferents rutes ben senyalitzades sortint o arribant al mateix aparcament. Es pot sortir des d’Isona passant per Sant Romà d’Abella (1’30h), des de Basturs (30m), des de Conques passant per l’ermita de la mare de Déu de les Esplugues (1h), o des de Figuerola d’Orcau passant també per l’ermita (1’30h).

 

 

 

5 Mare de Déu de les Esplugues, la façana es conserva tal com va quedar després dels combats de la guerra civil. Tota la zona va ser un punt d’enfrontaments entre republicans i franquistes. L’ermita és situada a un mirador privilegiat que feia important el seu control.

6 Estany petit des del camí que va cap a l’ermita amb el poble de Basturs al fons.

 

PERQUÈ HI HA AQUESTS ESTANYS A BASTURS?

L’aigua prové de l’aqüífer subterrani més important de la Conca Dellà, del qual els estanys de Basturs representen el sobreeixidor. Aquesta aigua ha anat foradant les roques calcàries del subsòl com un formatge, fent-hi conductes i cavitats fins que un bon dia, per la mateixa dissolució de les capes de roca calcària i de guix, i posterior enfonsament dels terrenys de sobre d’aquestes capes, ha pogut arribar a la superfície al punt on hi ha els dos estanys actuals de Basturs, que tenen una forma gairebé cònica.

La presència dels estanys només és possible si el nivell de l’aigua “empresonada” sota terra, és més baix que el  nivell virtual que tindria si tingués llibertat de moviments, o en paraules tècniques, que el nivell freàtic de l’aqüífer és més baix que el nivell piezomètric. Aquesta descompensació fa que l’aigua dels dos estanys, alimentats per sota, tingui prou força per pujar fins a la superfície. En concret, el nivell de l’aigua de l’estany gran representa el nivell piezomètric de tot l'aqüifer, però tot plegat és molt fràgil, i si hi ha sequera, l’aqüífer no rep tanta aigua, i el nivell de l’estany gran pot tenir oscil·lacions a la baixa molt importants. En canvi l’estany petit, com que és uns metres més avall, no pateix tant aquests efectes, i en condicions normals vessa una mica per un rierol de funcionament discontinu que va a parar al riu d’Abella. En conclusió, els estanys són els punts de descàrrega de l’aqüífer subterrani, i en èpoques generoses, com pot ser a la primavera i a la tardor, drenen l’excés d’aigua pels canals de desguàs que tenen. Es calcula que l’estany gran pot tenir una fondària màxima de 17 metres. 

 

PERQUÈ TENEN UN GRAN INTERÈS ECOLÒGIC?

A causa de l’alt contingut de calç de les seves aigües, aquest estanys compten amb una biodiversitat molt elevada que no es troba en altres espais aquàtics de casa nostra, tan d’espècies vegetals com animals. Els estanys de Basturs, a més, tenen unes aigües relativament transparents que permeten el desenvolupament de plantes subaquàtiques. Hi destaca una alga unicel·lular que no es troba en cap altre lloc del món, la Ceratium cornatum. A la superfície de l'estany gran hi podem trobar una curiosa planta carnívora que viu flotant sense arrels i s’alimenta de petits crustacis i insectes, l’Utricularia vulgaris. També és molt important la presència bacteriana en els llims del fons dels estanys. Però això només és un petit tast de tot el conjunt, a l’estany gran, només d’algues, se n’han trobat més de 120 espècies.

 

SÓN INALTERABLES? SÓN EN PERILL?

La zona encara és geològicament activa. Al fons dels estanys de Basturs s’hi sedimenta carbonat càlcic formant dipòsits de travertí o pedra tosca. Per tota la regió de Basturs, Figuerola d’Orcau i Conques podem trobar dipòsits de travertí de fins a 20 metres de gruix que mostren clarament la presència d'estanys fòssils més antics i de més grandària que els actuals.

 

 

 

7 Poc abans d’arribar a l’aparcament on comença la passejada, es pot observar a mà dreta, aquest antic nivell de travertins on ara...

8 ...hi fan niu els abellerols

 

 

Dissortadament, en més d’una ocasió la mà de l’home ha influït negativament en aquest ecosistema. A la meitat dels anys 90 es va formar un tercer estany en un camp pròxim però va ser soterrat i taponat. També s’han fet buidatges dels estanys actuals per a ús ramader, alguns de ben recents tot i ser un espai protegit. Per altra banda, els purins abocats als camps afecten l’aqüífer i de retruc els estanys, perquè l’aigua que els entra per sota té un excés de nutrients i fa que sigui menys transparent, cosa que perjudica algunes de les plantes subaquàtiques que hi ha. Abans la llum arribava fins a 6-8 metres de fondària, ara hi ha èpoques que només arriba a 2 metres. També podríem parlar d’herbicides, cremes de canyís, etc.

 

 

 

 

 

9 Els peixos de l’estany sota la superfície opaca de l’aigua alcalina

 

 

No tot són males notícies, a causa de la riquesa biològica, fragilitat i singularitat d’aquest ecosistema, els estanys de Basturs han estat inclosos dins la xarxa d’espais naturals protegits a Catalunya (Pla d’Espais Naturals d’Interès Natural “PEIN”), i també a la xarxa europea natura 2000. A veure si així es poden evitar futures agressions a aquest ecosistema, i es pot trobar la fórmula perquè les activitats agrícoles i ramaderes de l’entorn no malmetin la diversitat biològica que atresora.

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Des del coll de Comiols i en direcció a Tremp, passat el trencant cap a Isona hem d’agafar la carretera que surt a mà dreta amb l’indicatiu de Figuerola d’Orcau, Conques, Basturs i St Romà d’Abella. Al cap de 0’3 km hem de tornar a trencar a mà esquerra en direcció a Basturs. La carretera s’enfila entre uns coberts i surt a zona oberta. Al km 3’7 trobem ben indicat cap a la dreta el trencall cap als Estanys de Basturs i St Romà d’Abella (si seguíssim recte aniríem al poble de Basturs). L’agafem, és asfaltat, i arribem al km 4’6 on hi ha un aparcament senyalitzat.

 

 

 

 

 

10 Estany gran de Basturs

11 Estany petit de Basturs

12 Curiositat infantil

13 Estany gran

 

RECORREGUT

Del punt on hem aparcat, surt pel mig del bosc un sender molt ben cuidat, amb pedres baixes a banda i banda, que en un moment, entre pins i pollancres (o clops), ens porta a la riba occidental de l’estany gran de Basturs. Aquí podem triar, hi ha un pont a mà dreta que creua un canal habitualment sec i acaba de vorejar totalment l’estany fins a la riba oriental, o continuem recte i pugem al punt d’observació del segon estany, el petit, al qual no s’hi pot arribar fàcilment ni té cap sender fins a l’aigua. Aquest mirador està enlairat i hi accedim per unes escales. L’estany petit és envoltat per una muralla de joncs i canyissos. És gairebé invisible i als ocells els agrada molt més perquè resten ben amagats: des del mirador els podrem contemplar.

Baixem del mirador, tornem enrera i ara anem a vorejar l’estany gran fins a la riba oriental, on hi ha una plataforma panoràmica a tocar d’aigua. També hi ha uns quants bancs i taules per a poder-hi menjar còmodament. Quan hàgim guaitat a fons l’estany i el munt de peixos que hi ha, podem tornar per la pista forestal que hi ha al costat de les taules, que de seguida ens tornarà a deixar a l’aparcament.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Data de la ressenya: Novembre 2009

Data de la ruta: Setembre 2009

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@