Navegant

Roques de Finestres, ermita de Sant Vicenç i de Sant Marc

 

Caminada per un paratge d’interès geològic que ens sorprendrà. Les Roques de Finestres són una doble línia d’estrats verticals fruit d’un plegament, que contemplats, conformen un paisatge realment extraordinari. Entre les dues línies d’estrats hi ha l’ermita romànica de Sant Vicenç (s.XI) i les minses restes d’un castell medieval.

El poble de Finestres, ara gairebé abandonat, va rebre un cop mortal, com tots els de la zona del Montsec de l’Estall, amb la construcció al 1960 del pantà de Canelles a la Noguera Ribagorçana. Van perdre les millors terres de conreu, i també la comunicació amb els pobles veïns catalans. El poble era famós pel seu oli d’oliva, encara se’n poden veure uns quants estris per a la seva elaboració entre les cases abandonades. Avui només resta una casa on hi viuen a temporades, Casa Coix. Vam tenir la sort de parlar amb els propietaris, ja jubilats, i ens van comentar que ells havien viscut la seva infància i joventut a Finestres amb una setantena d’habitants més. Malgrat l’interès per imposar els topònims espanyolitzats a les publicacions, mapes, i indicadors de la zona, la llengua dels pobles dels voltants és un sucós català.

 

ZonaPrepirineu Franja de Ponent

Tipus d’activitat: Sortides amb nens

També pertany a: Preperineu Aragonés/Prepirineu Aragonès      Prepirineu

 

 

 

 

1 Mapa de l’Editorial Piolet

2 Les espectaculars Roques de Finestres des de l’ermita de Sant Marc

3 L’ermita de Sant Vicenç

 

RESUM

Dificultat: Baixa, l’itinerari transcorre per senders de muntanya.

Època aconsellable: Tot l’any excepte l’estiu, que hi pot fer massa calor. Després de pluges abundants és millor no anar-hi, ja que la pista forestal pot resultar intransitable en un turisme.

Desnivell: Uns 180m acumulats per a tot el recorregut

Horari: Un adult pot tardar entre l’anada i la tornada 45’-1h. Amb nens comptem per tot plegat entre 1’30-2h.

Mapa: Editorial Piolet, Montsec de l’Estall 1:25.000

Recomanacions: La pista forestal per accedir al poble de Finestres es pot fer bé en un turisme, però sense ser difícil, té alguns trams en mal estat que demanen una mica de traça si no s’està habituat a conduir per aquest tipus de camins de muntanya. Després de pluges abundants és millor deixar-ho per més endavant.

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

Des de la carretera d’Alfarràs a Benavarri hem d’agafar a la dreta, al mig d’una recta llarguíssima, la carretera secundària que porta directament al poble d’Estopanyà (Estopiñan del Castillo en espanyol). Al cap de 6’4 km arribem a un punt on el poble és visible dalt del turó, doncs bé, abans que la carretera comenci a pujar-hi, a mà esquerra surt la pista forestal que va cap a Finestres, queda una mica amagada i des de la carretera no se’n veu la senyalització. Potser la referència més clara és que si ens passem el trencall, 100m més endavant hi ha un trencall asfaltat ben indicat cap a l’esquerra que va a la pedrera “La Soriana”. El nostre surt 100m abans també cap a l’esquerra però sense asfaltar. Si venim de Camporrells serà al revés, primer trobarem el trencall de “La Soriana” i després el de Finestres.

A l’inici de la pista hi ha un rètol que marca la direcció cap a Casserres del Castell, Finestres i Fet. Comencem doncs l’accés, al km 1’7 continuem recte passant a la vora d’unes granges, al km 2’5 trenquem a mà dreta en direcció al Pont de Penavera i Finestres (a l’esquerra aniríem cap a Cassarres del Castell i Estanyà). Al km 5’4 passem per l’espectacular pont de Penavera, al km 7’2 trenquem a mà dreta en direcció Finestres (a l’esquerra aniríem cap a Fet, l’Estall, Montfalcó i finalment a Viacamp). I finalment, al km 11’6 aparquem a l’entrada del poble de Finestres.

 

 

 

 

 

4 Finestres i el pantà de Canelles

5 Recorregut aproximat

6 Vista vora el turó de la Casa del Sinyor

7 Baixant cap al barranc

 

RECORREGUT

Comencem a caminar cara amunt pel carrer principal de Finestres, a la meitat d’aquest carrer hi ha el trencall a mà dreta que va cap a l’ermita de Sant Marc (ja hi anirem a la tornada), i no gaire més endavant, a la sortida del poble, hi ha un cartell que ens assenyala cap a la dreta l’inici del sender que porta a l’ermita de Sant Vicenç.

El sender s’enfila a un turó on hi ha les restes de la Casa del Sinyor, de parets molt gruixudes i d’origen medieval. Des d’aquí podem veure per primer cop les muralles en forma d’espases paral·leles que formen les Roques de Finestres, l’ermita de San Vicenç és al bell mig. Per l’esquerra del turó, sempre molt fressat i ben indicat, el sender davalla primer recte cap a l’est i després es separa de mica en mica de la cresta principal fins a una portella impressionant on el riu ha tallat literalment la roca, al fons del barranc de Savinós. Creuem el barranc i pugem ara en tendència cap a la dreta per un tram humit ple de molsa, fins a un pla on a l’esquerra es veu una petita construcció, la caseta dels Moros, i cap a la dreta ens enfilem finalment al punt més alt del que era el castell, des d’on baixem a l’ermita de Sant Vicenç per un tram de roca de dos metres sense cap dificultat, ja que és equipat amb grapes de ferro i un cable de vida. L’entorn és magnífic.

 

 

 

 

 

8 La portella del barranc de Savinós

9 El tram equipat amb grapes

10 L’ermita de Sant Vicenç i el pantà

11 Paisatge singular

 

TORNADA

Pel mateix lloc, quan siguem de nou al poble de Finestres val la pena anar fins a l’ermita de Sant Marc (és a menys de deu minuts). Des de l’ermita podrem contemplar una magnífica vista frontal de les roques de Finestres.

 

 

 

 

12 Donant el pit vora l’ermita, a la cresta de darrera es poden veure els forats d’alguna antiga construcció que hi reposava

13 Des de l’absis de l’ermita

14 Les Roques de Finestres vistes des del nord-oest

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

Podem trobar diferents sinònims per les Roques de Finestres; Parets de Finestres, Muralles de Finestres, o espanyolitzat Murallas de Finestras. Els habitants de Finestres en deien i en diuen Roques de la Vila.

 

Data de la ressenya: Abril 2009

Data de la ruta: Abril 2009

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@