Navegant

 

El salt i el poble de Sallent són al prepirineu lleidatà, val la pena d’esmentar-ho perquè aquest nom és força comú, ja que Sallent significa salt d’aigua. El riu de Sallent és tributari del riu Segre, i té el seu origen al barranc de les Costes, al peu de la serra de Sant Joan. Tot i la bellesa i la facilitat d’accés que té, el salt d’aigua ressenyat, que segurament va donar nom al poble, és força desconegut pels que no són de la zona. Com que és una sortida molt curta us proposo recórrer en vehicle tota la pista forestal, i anar fent parades als llocs destacables que us vinguin de gust.

 

Zona: Prepirineu Català

Tipus d’activitat: Sortides amb nens

També pertany a: Prepirineu    Catalunya

 

 

 

 

 

1 Mapa de l’Editorial Piolet

2 Salt de Sallent des de la pista amb la serra de Sant Joan al darrera

3 El saltant d’aigua des del davant

4 L’inici de la cascada

 

RESUM

Dificultat: Nul·la

Època aconsellable: Tot l’any, el cabal d’aigua del salt dependrà de les pluges. Al cor de l’hivern a les obagues de la pista no hi és rara la presència de neu o glaç, cosa que exigeix precaució en la conducció o deixar-ho per un altre dia.

Desnivell: 15m

Horari: 5 minuts tirant llarg

Mapa: Editorial Piolet, Boumort Est 1:20.000

Altres possibilitats: Des de ca l’Estremós (casa de Tremor al mapa de l’editorial Piolet), podem accedir en direcció est a la part superior del saltant, des d’on el podrem veure a vista d’ocell. L’indret és aeri i gens recomanable amb canalla, però és bo de saber-ho per si algú hi vol anar amb cura.

 

ACCÉS AL PUNT D’INICI

La pista forestal per on transitarem durant aquesta sortida es pot fer en tots dos sentits, a mi m’agrada més fer-la descendent perquè queden el paisatges de cara.

Hem d’arribar al coll de Bóixols (1320m). Ho podem fer tant des de Coll de Nargó com des d’Isona. Més o menys a dos quilòmetres i mig del coll en direcció a Isona o el poble de Bóixols, surt a mà dreta la pista forestal que ens interessa, que és ben indicada i totalment transitable en turisme. Primer ens porta en menys d’un quilòmetre a la collada de la Creu de Ferri, on agafem el camí de la dreta cap a Montanissell i Sallent. Al cap d’un quilòmetre més, hi ha l’última bifurcació important, si seguíssim recte aniríem a Montanissell, nosaltres trenquem a mà dreta en direcció a Sallent. La pista va davallant durant 3 quilòmetres fins al Salt de Sallent, que es veu clarament abans d’arribar-hi.

 

EL SALT DE SALLENT

El salt d’aigua té una trentena de metres i és visible des de la pista forestal. Hi ha un corriol per l’esquerra del riu de Sallent que hi porta en menys de cinc minuts. Atenció a les patinades si hi ha fang. Indret molt bell, el gorg on cau l’aigua té una petita platja al davant. Llàstima d’una línia elèctrica molt antiestètica que passa per sobre.

 

 

 

 

 

5 Salt de Sallent amb la menuda

6 El salt després d’una nevada feble

7 El gorg on cau l’aigua amb l’arc de Sant Martí

8 Vista zenital on es veu el desafortunat lloc de la línia elèctrica

 

SANT MAXIMÍ DE SALLENT I SALTANT DE SANT ANDREU AL BARRANC DE CAL PETITÓ

Encara no mig quilòmetre més avall, a mà esquerra tenim l’església romànica de Sant Maximí de Sallent, que es considera del segle XII.

Tornem a la pista principal, el proper barranc que creua és el de cal Petitó. Aquest normalment no du gaire aigua, i només després de períodes de precipitacions molt abundants, s’hi pot veure un salt d’aigua d’una cinquantena de metres encara més vistós, nosaltres encara no hem tingut aquesta sort (és anomenat saltant de Sant Andreu, de Sant Salvador o també de Sant Maximí).

 

 

 

 

 

9 El salt de Sallent des de sota

10 Església de Sant Maximí

11 Entrada del temple

 

 

SALLENT, TOSSAL DE LA FEIXA i MIRADOR DEL CRETACI

Anem tirant avall, hi ha paisatges molt singulars i dignes d’admiració, això és el paradís dels geòlegs! Arribem al poble de Sallent, situat a la falda d’un turó, ara és pràcticament deshabitat, tot i que hi ha masos habitats dins del seu terme i algunes cases restaurades una mica més avall.

Ara, durant un tros, la pista és cimentada, el terreny argilós feia difícil de transitar-hi. A la propera corba toparem amb l’atractiva cara oest del Tossal de la Feixa, de geologia molt complexa. Té estrats plegats, fracturats, invertits...

Més endavant, després d’una llarga recta, arribem al Mirador del Cretaci, hi ha cartells assenyalant-ho. Val molt la pena d’aturar-s’hi, hi ha cartells explicatius de l’entorn geològic de la zona, de la botànica i l’ecosistema que hi havia durant el cretaci superior, i podem accedir per unes escales a una zona de postes d’ou de dinosaure.

Finalment seguim el que resta de pista forestal fins al congost del Codó, on enllaça amb la carretera principal molt a la vora de Coll de Nargó. Si l’accés al coll de Bóixols l’hem fet des d’aquesta població ja haurem vist el trencall a l’anada (està indicat com a Sallent 8 km). En total han estat encara no 15 quilòmetres de pista forestal.

 

 

 

 

 

12 Paisatge que podem guaitar

13 Els plecs de la cara oest del Tossal de la Feixa

14 Zona de posta d’ous de dinosaure

15 Vessant sud del Tossal de la Feixa

 

Diferents noms que podem trobar per la ruta

El poble localment es coneix i es pronuncia com a Sellent. També el podem trobar en algunes fonts com a Sallent d’Organyà tot i pertànyer a Coll de Nargó.

 

Data de la ressenya: Gener 2010

Data de la ruta: Gener 2008 i Desembre 2009

 

 ©muntanyaviva.cat  

 

Versió imprimible

@