|
Salt
de Sallent, sota la serra prepirinenca de Sant Joan |
|||
|
|
|||
|
El salt i el poble
de Sallent són al prepirineu lleidatà, val la
pena d’esmentar-ho perquè aquest nom és
força comú, ja que Sallent significa salt
d’aigua. El riu de Sallent és tributari del riu
Segre, i té el seu origen al barranc de les Costes, al peu
de la serra de Sant Joan. Tot i la bellesa i la facilitat
d’accés que té, el salt
d’aigua ressenyat, que segurament va donar nom al poble,
és força desconegut pels que no són de
la zona. Com que és una sortida molt curta us proposo
recórrer en vehicle tota la pista forestal, i anar fent
parades als llocs destacables que us vinguin de gust. |
|||
|
|
|||
|
Zona: Prepirineu
Català |
Tipus
d’activitat: Sortides amb nens |
||
|
També
pertany a: Prepirineu Catalunya |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
1 Mapa de
l’Editorial Piolet |
2 Salt de Sallent
des de la pista amb la serra de Sant Joan al darrera |
3 El saltant
d’aigua des del davant |
4
L’inici de la cascada |
|
|
|||
|
RESUM |
|||
|
Dificultat: Nul·la |
|||
|
Època
aconsellable: Tot
l’any, el cabal d’aigua del salt
dependrà de les pluges. Al cor de l’hivern a les
obagues de la pista no hi és rara la presència de
neu o glaç, cosa que exigeix precaució en la
conducció o deixar-ho per un altre dia. |
|||
|
Desnivell: 15m |
|||
|
Horari: 5 minuts tirant
llarg |
|||
|
Mapa: Editorial Piolet,
Boumort Est 1:20.000 |
|||
|
Altres
possibilitats: Des de ca
l’Estremós (casa de Tremor al mapa de
l’editorial Piolet), podem accedir en direcció est
a la part superior del saltant, des d’on el podrem veure a
vista d’ocell. L’indret és aeri i gens
recomanable amb canalla, però és bo de saber-ho
per si algú hi vol anar amb cura. |
|||
|
|
|||
|
ACCÉS
AL PUNT D’INICI |
|||
|
La pista forestal
per on transitarem durant aquesta sortida es pot fer en tots dos
sentits, a mi m’agrada més fer-la descendent
perquè queden el paisatges de cara. Hem
d’arribar al coll de Bóixols (1320m). Ho podem fer
tant des de Coll de Nargó com des d’Isona.
Més o menys a dos quilòmetres i mig del coll en
direcció a Isona o el poble de Bóixols, surt a
mà dreta la pista forestal que ens interessa, que
és ben indicada i totalment transitable en turisme. Primer
ens porta en menys d’un quilòmetre a la collada de
la Creu de Ferri, on agafem el camí de la dreta cap a
Montanissell i Sallent. Al cap d’un quilòmetre
més, hi ha l’última
bifurcació important, si seguíssim recte
aniríem a Montanissell, nosaltres trenquem a mà
dreta en direcció a Sallent. La pista va davallant durant 3
quilòmetres fins al Salt de Sallent, que es veu clarament
abans d’arribar-hi. |
|||
|
|
|||
|
EL SALT DE SALLENT |
|||
|
El salt
d’aigua té una trentena de metres i és
visible des de la pista forestal. Hi ha un corriol per
l’esquerra del riu de Sallent que hi porta en menys de cinc
minuts. Atenció a les patinades si hi ha fang. Indret molt
bell, el gorg on cau l’aigua té una petita platja
al davant. Llàstima d’una línia
elèctrica molt antiestètica que passa per sobre. |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
5 Salt de Sallent
amb la menuda |
6 El salt
després d’una nevada feble |
7 El gorg on cau
l’aigua amb l’arc de Sant Martí |
8 Vista zenital on
es veu el desafortunat lloc de la línia elèctrica |
|
|
|||
|
SANT
MAXIMÍ DE SALLENT I SALTANT DE SANT ANDREU AL BARRANC DE CAL
PETITÓ |
|||
|
Encara no mig
quilòmetre més avall, a mà esquerra
tenim l’església romànica de Sant
Maximí de Sallent, que es considera del segle XII. Tornem a la pista
principal, el proper barranc que creua és el de cal
Petitó. Aquest normalment no du gaire aigua, i
només després de períodes de
precipitacions molt abundants, s’hi pot veure un salt
d’aigua d’una cinquantena de metres encara
més vistós, nosaltres encara no hem tingut
aquesta sort (és anomenat saltant de Sant Andreu, de Sant
Salvador o també de Sant Maximí). |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
9 El salt de
Sallent des de sota |
10
Església de Sant Maximí |
11 Entrada del
temple |
|
|
|
|||
|
SALLENT, TOSSAL DE
LA FEIXA i MIRADOR DEL CRETACI |
|||
|
Anem tirant avall,
hi ha paisatges molt singulars i dignes
d’admiració, això és el
paradís dels geòlegs! Arribem al poble de
Sallent, situat a la falda d’un turó, ara
és pràcticament deshabitat, tot i que hi ha masos
habitats dins del seu terme i algunes cases restaurades una mica
més avall. Ara, durant un
tros, la pista és cimentada, el terreny argilós
feia difícil de transitar-hi. A la propera corba toparem amb
l’atractiva cara oest del Tossal de la Feixa, de geologia
molt complexa. Té estrats plegats, fracturats, invertits... Més
endavant, després d’una llarga recta, arribem al
Mirador del Cretaci, hi ha cartells assenyalant-ho. Val molt la pena
d’aturar-s’hi, hi ha cartells explicatius de
l’entorn geològic de la zona, de la
botànica i l’ecosistema que hi havia durant el
cretaci superior, i podem accedir per unes escales a una zona de postes
d’ou de dinosaure. Finalment seguim
el que resta de pista forestal fins al congost del Codó, on
enllaça amb la carretera principal molt a la vora de Coll de
Nargó. Si l’accés al coll de
Bóixols l’hem fet des d’aquesta
població ja haurem vist el trencall a l’anada
(està indicat com a Sallent |
|||
|
|
|||
|
|
|
|
|
|
12 Paisatge que
podem guaitar |
13 Els plecs de la
cara oest del Tossal de la Feixa |
14 Zona de posta
d’ous de dinosaure |
15 Vessant sud del
Tossal de la Feixa |
|
|
|||
|
Diferents
noms que podem trobar per la ruta |
|||
|
El poble localment
es coneix i es pronuncia com a Sellent. També el podem
trobar en algunes fonts com a Sallent d’Organyà
tot i pertànyer a Coll de Nargó. |
|||
|
|
|||
|
Data de la ressenya: Gener 2010 |
Data de la ruta: Gener 2008 i
Desembre 2009 |
||
|
|
|||
|
|
|||
