|
CLASSIFICACIÓ DE LES RESSENYES PER TIPUS D’ACTIVITAT |
|
|
|
|
|
Quan em vaig plantejar de fer un
apartat de ressenyes, tenia molt clar quin era el tipus de rutes que hi introduiria.
Tot i que hi ha força excepcions, els itineraris ressenyats no acostumen a
ser les vies normals o les més concorregudes per a fer un cim. Per altra
banda, he intentat de fer-hi sortir cims poc coneguts pel gran públic. Crec
que al mercat ja hi ha molts llibres, i també hi ha molta informació a la
xarxa sobre la via normal a Quan vaig pensar en classificar les
ressenyes, la cosa ja no la tenia tan clara, no volia que es difuminés en
molts apartats i finalment han sortit aquests. Això no obstant, us aconsello que
llegiu cada ressenya en qüestió, que és on trobareu la informació més
concreta i exacta. Les
dificultats de cada itinerari (Baixa, Mitjana, Bastant Alta i Alta) són
relatives a la categoria a la qual pertanyen. O sigui
que una dificultat mitjana a “sortides amb nens”, no té res a veure amb una
dificultat mitjana a “excursionisme”, i aquesta última no té res a veure amb
una dificultat mitjana de la categoria “hivernals”. Cada apartat té el seu
ordre i heu de comparar la dificultat de cada ressenya amb les altres de la seva
categoria. Pel que fa a les dificultats de “grimpades i crestes” i “alpinisme
i corredors” he utilitzat la graduació UIAA. |
|
|
|
|
|
|
|
|
Rutes més aviat curtes i sense
dificultats. Per tant hi podrem portar la quitxalla, tan a l'esquena com
caminant, o gent poc habituada a moure's per la muntanya. Tot i això, sempre
serà bo saber-se orientar bé i tenir quatre nocions per anar-hi a l'època més
escaient. Són itineraris pensats i explicats per a fer sense presència de
neu. No he volgut tocar el tema de l’edat
a l’hora de triar les sortides perquè és molt complicat. Cada nen/a ho viu de
forma diferent i cada pare/mare posa el llistó on vol. Aquí he explicat
passejades realment curtes on podrem passar el dia tranquil·lament i conèixer
racons especials, caminades d’una durada màxima de 3 hores entre l’anada i la
tornada, i també unes quantes ascensions senzilles però d’horari i desnivell
més exigent. A l’apartat d’horaris de cada ressenya, les més llargues tenen
l’horari aproximat que trigarà un adult i un horari més generós pels nens (de
gairebé el doble). Si porteu els nadons o la canalla a la motxilla, apliqueu
l’horari d’adult, i si caminen ells, com que ningú els coneix millor que
vosaltres, apliqueu el filtre que vulgueu a l’horari, allargant-lo o
escurçant-lo. De tota manera, si els menuts són
caminadors, a partir de 5, 6 o 7 anys, poden fer sortides d’excursionisme de
dificultat baixa i mitjana, això sí, sempre convé començar des de zero amb
caminades curtes sense masses pretensions, i posteriorment anar adaptant-nos
tots plegats a la nova situació gaudint de la natura i de les sortides (no
pas patint-les). |
|
|
|
|
|
|
|
|
Rutes per terreny muntanyenc sense
ascensió final. Malgrat que no pujarem a cap cim poden ser complertes
físicament parlant, i perdedores si són per senders emboscats. També són
pensades per a fer sense presència de neu. |
|
|
|
|
|
|
|
|
Ascensions a cims, on, una persona
habituada, no necessitarà material tècnic específic. Tot i això, les
caminades poden ser exigents físicament i orientativament. Caldrà mirar a cada
ruta on s'especifica l'horari aproximat i la presència o no de senders. Són
itineraris per a fer sense neu, tot i això, a principis de temporada, pot caldre
l'ús de grampons i piolet per passar alguna congesta esporàdica a les parts
altes. En alguns recorreguts es pot travessar alguna petita glacera a mig
estiu (especificat en aquest cas a la ressenya). |
|
|
|
|
|
|
|
|
Ascensions a cims, on és possible que
en algun tram o en gran part, necessitem material per a assegurar la progressió d'algun o tots els components
de la sortida, el que farà que hàgim de conèixer les tècniques bàsiques
d'escalada en terreny d'aventura. És probable que en l'ascens o en el descens
progressem per "terreny d'isards" sense gaires més camins que els
que marquem nosaltres mateixos. Els recorreguts aquí ressenyats, són en gran
part de dificultat baixa-mitjana, alguns són ideals per iniciar-se en aquest
tipus de terreny. Això farà que un muntanyenc o escalador "tot
terreny" experimentat pugui progressar a pèl en bona part, i a un
excursionista li sembli una escalada difícil i necessiti utilitzar la corda i
força ancoratges per anar tranquil. Cadascú ha de valorar les seves
possibilitats i portar el material adequat a la seva condició. Tot i això a
cada ressenya poso el material aconsellable, però penseu que un simple ruixat
o un dia de vent fort, pot fer molt diferents les condicions en què trobarem
una cresta per exemple. Cal que algun membre del grup sàpiga llegir bé el
terreny per anar trobant els punts febles de les crestes o els possibles
abandonaments, ja que d’opcions, en alguns llocs, n’hi ha moltes, i caldrà
triar les que puguem assumir millor. |
|
|
|
|
|
|
|
|
Són ascensions a cims amb neu, no cal
que siguin estrictament a l'hivern, però si que són explicades per a fer la major part del
recorregut amb presència de neu. Normalment, per a progressar, necessitarem
raquetes de neu o esquís de muntanya, grampons i piolet, així com la
vestimenta, l'equip, i el calçat adient per l'època i les temperatures que
ens trobarem. Caldrà un bon sentit de l'orientació, ja que podem trobar
l'itinerari sense traça o amb mala visibilitat, i normalment no veurem les
fites o les marques d'estiu. També s'haurà de fer un seguiment de l'estat de
la neu abans de sortir de casa, tot consultant els diferents butlletins que
es donen sobre el perill d'allaus, i saber triar l'itinerari sobre la marxa
per transitar per les zones més segures. És molt aconsellable l'ús de l’ARVA
i saber-lo fer anar (juntament amb una pala lleugera i una sonda). |
|
|
|
|
|
|
|
|
Són ascensions més tècniques, on
utilitzarem sobretot grampons i piolet (a voltes dos, un a cada mà), i el
pendent serà més dret i sostingut. També serà habitual la utilització de
corda i ancoratges naturals o artificials per a superar algun tram. La
majoria d'itineraris que descric són de dificultat baixa-mitjana, alguns són ideals
per iniciar-se en aquesta disciplina, cosa que farà que la gent experta no
hagi de treure gaire la corda, i en canvi el principiant o el que vingui de
muntanya d'estiu, els trobi complicats i necessiti corda i alguns ancoratges
per a progressar amb seguretat (o portar algun company experimentat a la
vora). Per a realitzar les ressenyes
d'aquest apartat, cal saber quan hi ha bones condicions per a fer aquests
recorreguts, MAI després d'una gran nevada (més de 40-50cm acumulats en 24h),
ja que la neu necessita una transformació per a quedar compactada, segura i
gaudible. També cal saber llegir perfectament el terreny per trobar els punts
febles, o saber-ne distingir els perills objectius, com, per exemple, passar
per una zona molt exposada a les allaus d'alçada o a les allaus de placa. És
indispensable d’informar-se bé sobre el perill d'allaus i la previsió
meteorològica abans de sortir de casa, i portar el material adient per a cada
activitat. Les millors condicions per aquestes ascensions, es donen a la
primavera tot matinant molt per trobar la neu el màxim de dura i estable. Per
anar bé, abans del migdia haurem d'haver acabat l'activitat (a la tarda hi
pot haver allaus de fusió i ens enfonsarem molt amb neu primavera). Tot i
això a l'hivern també és possible de trobar bones condicions, encara que s'ha
de saber escollir bé el moment. És molt aconsellable l'ús de l’ARVA i
saber-lo fer anar (juntament amb una pala lleugera i una sonda). |
|
|
|
|
|
|
|
|
Qualsevol de les activitats
anteriorment descrites en un país llunyà. |
|
|
|
|
|
|
|