CLASSIFICACIÓ DE LES RESSENYES PER TIPUS D’ACTIVITAT

 

Quan em vaig plantejar de fer un apartat de ressenyes, tenia molt clar quin era el tipus de rutes que hi introduiria. Tot i que hi ha força excepcions, els itineraris ressenyats no acostumen a ser les vies normals o les més concorregudes per a fer un cim. Per altra banda, he intentat de fer-hi sortir cims poc coneguts pel gran públic. Crec que al mercat ja hi ha molts llibres, i també hi ha molta informació a la xarxa sobre la via normal a la Pica d'Estats, a l'Aneto, etc, i quan surts una mica d'aquestes zones massificades, o surts de l'època estiuenca, es quan la informació comença a escassejar i una ressenya pot ser més útil. Això vol dir que, amb excepcions, en moltes d'aquestes rutes el caràcter serà solitari, i en algunes ja indicades hi haurà poc camí fressat. En les rutes cap al Pirineu més occidental o les zones més llunyanes de Catalunya, sí que he ressenyat  vies normals a cims d’ “anomenada”, ja que d'algunes d’aquestes rutes, en llengua catalana crec que no hi ha gaires possibilitats de trobar-ne informació.

Quan vaig pensar en classificar les ressenyes, la cosa ja no la tenia tan clara, no volia que es difuminés en molts apartats i finalment han sortit aquests. Això no obstant, us aconsello que llegiu cada ressenya en qüestió, que és on trobareu la informació més concreta i exacta.

Les dificultats de cada itinerari (Baixa, Mitjana, Bastant Alta i Alta) són relatives a la categoria a la qual pertanyen. O sigui que una dificultat mitjana a “sortides amb nens”, no té res a veure amb una dificultat mitjana a “excursionisme”, i aquesta última no té res a veure amb una dificultat mitjana de la categoria “hivernals”. Cada apartat té el seu ordre i heu de comparar la dificultat de cada ressenya amb les altres de la seva categoria. Pel que fa a les dificultats de “grimpades i crestes” i “alpinisme i corredors” he utilitzat la graduació UIAA.

 

SORTIDES AMB NENS

 

Rutes més aviat curtes i sense dificultats. Per tant hi podrem portar la quitxalla, tan a l'esquena com caminant, o gent poc habituada a moure's per la muntanya. Tot i això, sempre serà bo saber-se orientar bé i tenir quatre nocions per anar-hi a l'època més escaient. Són itineraris pensats i explicats per a fer sense presència de neu.

No he volgut tocar el tema de l’edat a l’hora de triar les sortides perquè és molt complicat. Cada nen/a ho viu de forma diferent i cada pare/mare posa el llistó on vol. Aquí he explicat passejades realment curtes on podrem passar el dia tranquil·lament i conèixer racons especials, caminades d’una durada màxima de 3 hores entre l’anada i la tornada, i també unes quantes ascensions senzilles però d’horari i desnivell més exigent. A l’apartat d’horaris de cada ressenya, les més llargues tenen l’horari aproximat que trigarà un adult i un horari més generós pels nens (de gairebé el doble). Si porteu els nadons o la canalla a la motxilla, apliqueu l’horari d’adult, i si caminen ells, com que ningú els coneix millor que vosaltres, apliqueu el filtre que vulgueu a l’horari, allargant-lo o escurçant-lo.

De tota manera, si els menuts són caminadors, a partir de 5, 6 o 7 anys, poden fer sortides d’excursionisme de dificultat baixa i mitjana, això sí, sempre convé començar des de zero amb caminades curtes sense massa pretensions, i posteriorment anar adaptant-nos tots plegats a la nova situació gaudint de la natura i de les sortides (no pas patint-les).

 

CAMINADES

 

Rutes per terreny muntanyenc sense ascensió final. Malgrat que no pujarem a cap cim poden ser complertes físicament parlant, i perdedores si són per senders emboscats. També són pensades per a fer sense presència de neu.

 

EXCURSIONISME

 

Ascensions a cims, on, una persona habituada, no necessitarà material tècnic específic. Tot i això, les caminades poden ser exigents físicament i orientativament. Caldrà mirar a cada ruta on s'especifica l'horari aproximat i la presència o no de senders. Són itineraris per a fer sense neu, tot i això, a principis de temporada, pot caldre l'ús de grampons i piolet per passar alguna congesta esporàdica a les parts altes. En alguns recorreguts es pot travessar alguna petita glacera a mig estiu (especificat en aquest cas a la ressenya). Els itineraris de dificultat alta d’aquesta categoria, poden tenir algun pas concret d’escalada d’un màxim de II+  (que pot ser exposat), crec que és un límit raonable per no haver d’utilitzar la corda per part d’un muntanyenc experimentat si la muntanya és en bones condicions. Si aquests passos tenen continuïtat poso l’itinerari a la categoria de “grimpades i crestes”.

 

GRIMPADES I CRESTES

 

Ascensions a cims, on és possible que en algun tram o en gran part, necessitem material per a assegurar  la progressió d'algun o tots els components de la sortida, el que farà que hàgim de conèixer les tècniques bàsiques d'escalada en terreny d'aventura. És probable que en l'ascens o en el descens progressem per "terreny d'isards" sense gaires més camins que els que marquem nosaltres mateixos. Els recorreguts aquí ressenyats, són en gran part de dificultat baixa-mitjana, alguns són ideals per iniciar-se en aquest tipus de terreny. Això farà que un muntanyenc o escalador "tot terreny" experimentat pugui progressar a pèl en bona part, i a un excursionista li sembli una escalada difícil i necessiti utilitzar la corda i força ancoratges per anar tranquil.

Cadascú ha de valorar les seves possibilitats i portar el material adequat a la seva condició. Tot i això a cada ressenya poso el material aconsellable, però penseu que un simple ruixat o un dia de vent fort, pot fer molt diferents les condicions en què trobarem una cresta per exemple. Cal que algun membre del grup sàpiga llegir bé el terreny per anar trobant els punts febles de les crestes o els possibles abandonaments, ja que d’opcions, en alguns llocs, n’hi ha moltes, i caldrà triar les que puguem assumir millor.

 

HIVERNALS

 

Són ascensions a cims amb neu, no cal que siguin estrictament a l'hivern, però si que són  explicades per a fer la major part del recorregut amb presència de neu. Normalment, per a progressar, necessitarem raquetes de neu o esquís de muntanya, grampons i piolet, així com la vestimenta, l'equip, i el calçat adient per l'època i les temperatures que ens trobarem. En cas d'anar-hi amb raquetes, al ser ascensions a cims necessitarem que siguin de qualitat i estiguin pensades per a aquest fi, excloent les que són pensades per caminar a peu pla. L'horari indicat a cada ruta s'ha calculat pensant amb una neu estable i que no ens obligui a obrir una traça de més de 20cm de fondària. 

Caldrà un bon sentit de l'orientació, ja que podem trobar l'itinerari sense traça o amb mala visibilitat, i normalment no veurem les fites o les marques d'estiu. És indispensable d’informar-se bé sobre el perill d'allaus i la previsió meteorològica de la zona on volem anar abans de sortir de casa, i saber triar l'itinerari sobre la marxa per transitar per les zones més segures. És molt aconsellable l'ús d’ARVA i saber-lo fer anar (juntament amb una pala lleugera i una sonda).

 

ALPINISME I CORREDORS

 

Són ascensions més tècniques, on utilitzarem sobretot grampons i piolet (a voltes dos, un a cada mà), i el pendent serà més dret i sostingut. També serà habitual la utilització de corda i ancoratges naturals o artificials per a superar algun tram. La majoria d'itineraris que descric són de dificultat baixa-mitjana, alguns són ideals per iniciar-se en aquesta disciplina, cosa que farà que la gent experta no hagi de treure gaire la corda, i en canvi el principiant o el que vingui de muntanya d'estiu, els trobi complicats i necessiti corda i alguns ancoratges per a progressar amb seguretat (o portar algun company experimentat a la vora). L'horari indicat a cada itinerari s'ha calculat pensant amb una neu estable i que no ens obligui a obrir una traça de més de 20cm de fondària.

Per a realitzar les ressenyes d'aquest apartat, cal saber quan hi ha bones condicions per a fer aquests recorreguts, MAI després d'una gran nevada (més de 40-50cm acumulats en 24h), ja que la neu necessita una transformació per a quedar compactada, segura i gaudible. També cal saber llegir perfectament el terreny per trobar els punts febles, o saber-ne distingir els perills objectius, com, per exemple, passar per una zona molt exposada a les allaus d'altura o a les allaus de placa. És indispensable d’informar-se bé sobre el perill d'allaus i la previsió meteorològica abans de sortir de casa, i portar el material adient per a cada activitat. Les millors condicions per aquestes ascensions es donen a la primavera tot matinant molt per trobar la neu el màxim de dura i estable. Per anar bé, abans del migdia haurem d'haver acabat l'activitat (a la tarda hi pot haver allaus de fusió i ens enfonsarem molt amb neu primavera). Tot i això a l'hivern també és possible de trobar bones condicions, encara que s'ha de saber escollir bé el moment. És molt aconsellable l'ús d’ARVA i saber-lo fer anar (juntament amb una pala lleugera i una sonda).

 

EXPEDICIONS

 

Qualsevol de les activitats anteriorment descrites en un país llunyà.

 

 

Muntanya viva