EL WEB

Benvinguts a aquest petit lloc web que he engegat tímidament durant l’estiu del 2008, i que hi aniré afegint continguts al ritme que el meu temps lliure em permeti. El web està dedicat a la descripció d’itineraris de muntanya, bàsicament Pirineus, durant tot l’any. També hi haurà un apartat de fotografies, on penjarem algunes galeries, ordenant algunes de les milers de fotografies que descansen a l’ordinador.

 

Qui som?

Som una parella, l’Olga i l’Isaac, que hem conegut el món de la muntanya començant des de zero, sense tenir cap experiència prèvia ni ningú proper muntanyenc assidu. Va ser tot just l’any 2001 amb una volta pels estanys de la vall de Gerber que vem iniciar aquest camí, i des de llavors no se’ns ha trobat gaire a casa els dies lliures, i l’afició ha anat creixent fins arribar a ser una manera de viure.

Per qüestions laborals, ens ha tocat de sortir, primer ben porucs i després, sortosament, moltes vegades ben sols entre setmana, i això ha fet que ens haguéssim d’espavilar des del principi a saber un munt de coses per programar amb èxit una sortida.

 

Moltes novatades, molts moments que la muntanya se’t menja la consciència... L’aprenentatge ha estat més forçat que sortir amb una colla on ja hi ha gent que et pot ajudar a conèixer tot aquest món sense haver d’entrar-hi amb els ulls clucs.

Tot ha vingut, però, com una evolució lògica, crec que puc dir que ens hem saltat ben pocs passos endinsant-nos en aquest món, més aviat el contrari, sempre hem pecat de prudents. Fem des de sortides a llacs fins a sortides, que a nosaltres, ens exigeixen bastant: físicament,  orientativament i tècnicament. La sort es que gaudim amb totes, des d’una senzilla passejada al prepirineu o buscant un sender perdedor a una muntanya poc concorreguda, fins a una ruta que quedes planxat obrint traça durant hores en una zona on Déu va perdre l’espardenya. Això sí, gairebé mai no repetim cap sortida, les sortides que hem repetit en aquests anys es poden comptar amb els dits d’una mà. Sempre és bo exigir-nos conèixer bé les nostres muntanyes, sempre podem canviar de vall, d’època de l’any, podem anar al cim del costat, fer una volta circular, viure un bivac al cim, fer un accés diferent, fer una travessa, pujar fent alguna grimpada més exigent, buscar un llac que no té sender d’accés, etc.

Hi ha tantes possibilitats que val la pena d’aprofitar-nos-en i no quedar-nos cada any amb les 4 rutes clàssiques de l’estiu. A ca nostra hi ha moltes zones tranquil·les, lluny d’aglomeracions, amb una pau extraordinària, petits tresors on la fauna i la vida hi corren més pausades. No cal que ens concentrem tots a les mateixes muntanyes i a les mateixes rutes per arribar-hi, però precisament aquest fet fa que molts d’aquests racons siguin poc visitats.

I aquí som, dubto que tècnicament millorem gaire més, però l’objectiu inicial, que era poder-nos moure amb certa naturalitat en aquest entorn desconegut per a nosaltres, ja s’ha complert.

 

Perquè un lloc web propi?

Hi ha força raons, certament. La primera és ordenar i assimilar  una mica més tot el que fem, deixar constància d’horaris, desnivells, noms, problemes orientatius que ens hem trobat, bellesa de la ruta, etc. És bo de no oblidar aquestes informacions i amb els itineraris que ressenyi les conservaré ben vives.

Una segona raó, és que segons quins itineraris fora dels habituals, costa de trobar-ne informació a la xarxa. Alguns dels que he ressenyat, nosaltres hi hem anat amb ben poca informació, i ja que hem aclarit alguns dubtes, que se’n pugui beneficiar més gent.

Una tercera raó és lingüística. Cada vegada ens estem quedant més sols a la xarxa. Amb la proliferació de fòrums útils de muntanya, webs que et permeten penjar itineraris, blogs personals, galeries fotogràfiques..., malgrat boníssimes i nombroses excepcions, cada vegada som més pocs els catalans que optem per escriure la llengua que fem servir habitualment. Sembla que per dirigir-nos al gran públic, toqui canviar de llengua, sembla que per tenir cert ressò no podem ser com som nosaltres mateixos a casa. És una cosa que mai no entendré, digna d’estudi, sens dubte, els veïns no tenen tants dubtes, creieu-me. Aquí la llengua catalana és i serà el vehicle conductor de la pàgina web, escrivint-la tan correctament com em sigui possible.

Per aquesta mateixa raó, de tots els topònims que pugui, n’indicaré el nom en la llengua pròpia del lloc (que massa sovint és la llengua feble). Occità a l’estat Francès o a la Val d’Aran, euskera als dos cantons, català a la Catalunya del Nord o fins i tot algun en aragonès a la comunitat d’Aragó. Hi ha massa organismes oficials i no oficials que defensen topònims imposats per la llengua dominant a una i altra banda dels Pirineus. Tot i no poder-hi fer gran cosa, el nostre granet de sorra sempre el posarem a favor de les llengües minoritzades. A vegades, però, en certes zones és dificilíssim de saber-ne els topònims originals, o sigui que posaré tan sols els que pugui esbrinar, que des d’un web personal, seran pocs. Animo però, tothom que en conegui i pugui argumentar-ne algun, que me l’enviï per correu electrònic.

Una quarta raó és fer una cosa per gust, sense cap motivació econòmica, sense publicitat, sense llengües majoritàries, sense buscar una acceptació massiva ni una resposta de “x” connexions al dia, sense contaminar d’enllaços i anuncis tota la xarxa muntanyenca, sense deure’m a res ni a ningú, fer una cosa pel gust de fer-la.

 

Per acabar

Res més. Espero que els continguts del web us siguin útils i que pugueu viure experiències a muntanya que us facin veure la vida des d’un altre angle, mirant de defugir les globalitzacions existents, que volen aconseguir que tots siguem clients potencials, que no pensem gens, que parlem tots el mateix idioma,  i que consumim i ens agradi el mateix, creant-nos necessitats inútils. Trieu, penseu, viviu, gaudiu de la diferència, de les petites coses, de les vostres coses, i que no us imposin res. La decisió última —no ens enganyem buscant excuses—sempre la tindrem nosaltres. Bones muntanyes!

 

Muntanya viva