INTRODUCCIÓ

Bé, qui vulgui fer itineraris difícils ja sabrà de què va, però com a mínim hi posaré alguna cosa per orientar-vos, ja que tots hem començat alguna vegada. Avaluar la dificultat a muntanya no és tan fàcil o tan objectiu com en un pas d'escalada esportiva. Si parlem de condicions de roca, per exemple, en terreny d'aventura no sempre és de bona qualitat i l'exposició pot ser important, si hi sumem el factor meteorològic, i la possibilitat fàcil o no de posar-hi ancoratges, poden sorgir moltes variables. Si parlem d'una ruta en què és necessària la presència de neu ja és una quimera donar una dificultat exacta, ja que les condicions són molt variables i un corredor en condicions excel·lents catalogat D pot ser més fàcil i segur que un corredor PD en condicions lamentables. De tota manera s'indiquen les dificultats més habituals, cadascú que valori durant l'època concreta, si les dificultats poden ser superiors per condicions dolentes o inferiors en cas de bon temps i condicions excel·lents. Penseu que un itinerari de dificultat BD sense neu, no és un itinerari de dificultat BD amb presència de neu. Les acotacions per a roca i per a neu que explico aquí sota, són per a rutes diferents i independents, una ruta que en sec és BD serà molt més difícil i exposada amb neu. Igualment, posar-se en un agradable corredor hivernal catalogat com a BD en època estiuenca, és molt més exposat i perillós que a l'hivern ja que la roca que hi ha acostuma a ser molt dolenta i podrida, el que pot fer que la progressió sigui un calvari per manca d'assegurances en roca fiable i molt exposada a la caiguda de pedres. Cada cosa al seu temps.

GRADUACIÓ UIAA

F (I)  Fàcil .

Roca: Rutes sense dificultat tècnica, com a molt agafar-se amb les mans a la roca en algun lloc sense traccionar gaire. Tot i això a muntanya poden tenir algun tram on cal vigilar per l'exposició. Fixeu-vos que la paraula fàcil ja indica un grau de dificultat, no és dificultat 0.

Neu: Són itineraris fàcils amb pendents suaus (màxim 30-35°).

PD (II) Poc Difícil.

Roca: Els trams de grimpada ja seran en un terreny més abrupte i aeri. La corda, segons per a qui o segons les condicions que ens trobem, pot ser útil. Tot i això hi ha força preses encara que l'exposició del terreny pot ser important.

Neu: En un itinerari PD s'han de saber fer anar bé els grampons i el piolet. La corda, segons per a qui o segons les condicions que ens hi trobem, pot ser útil, tot i que si tenim experiència generalment no la necessitarem. Pendents de 40-45°.

BD (III) Bastant difícil. També ho podem trobar en algunes guies com a AD (assez difficile)

Roca: El terreny és més vertical i les preses menys evidents. Ja és recomanable l'ús de corda i conèixer les tècniques bàsiques d'escalada. Per desgrimpar pot ser necessari un ràpel. Hem de progressar amb la regla dels tres punts de suport, només mourem les extremitats d'una en una i així si s'arrenca una presa per exemple, encara podrem aguantar l'equilibri amb les altres. Un pas de III puntual (no pas un itinerari llarg mantingut en aquest grau) es considera el límit màxim assumible a muntanya per a una persona no acostumada a escalar (és molt recomanable anar encordat amb un company experimentat).

Neu: Itinerari on hi haurà trams de 45-50° amb possibilitat de ressalts de més dificultat.  Normalment necessitarem la corda per a assegurar els ressalts.

D (IV) Difícil.

Roca: Ja es considera escalada. Els passos ja seran més tècnics (oposició, bavaresa, adherència...) i si el nostre nivell es "normal", l'ús de corda ja serà obligatori tot posant ancoratges intermitjos com encastadors de lleves (friends), fissurers, bagues o fins i tot algun pitó en cas de no tenir cap altra opció. Per baixar ho farem amb la tècnica del ràpel, que a muntanya és probable que no estigui equipat.

Neu: Itinerari amb trams de 50-60° amb algun llarg de corda de més dificultat i pendent (si hi ha algun possible pas de roca s'indicarà a cada ressenya). Cal una tècnica segura i un bon coneixement de les tècniques d'alpinisme. L'ús de corda serà ja obligatori tot posant ancoratges utilitzant encastadors de lleves (friends), fissurers, bagues, àncores, estaques, cargols de glaç o algun pitó depenent de la via i de les condicions.

I fins aquí ja en tenim prou, que en aquest web no hi ha itineraris de més dificultat. Seguiria:

MD (V) Molt Difícil

ED (VI) Extremadament Difícil

XD (VII-VIII) Excepcionalment Difícil

ABO (IX...) Abominablement Difícil

Tots els graus tenen la possibilitat de concretar-se un xic més amb el signe de + i de - ja que no tots els BD per exemple tenen la mateixa dificultat. Podem trobar BD-, BD, i BD+. Normalment en una ruta es posa la dificultat o el caràcter que predomina i en un raconet el pas de més dificultat puntual que trobarem. En l’acotació de neu és molt habitual trobar la dificultat general en lletres i després el pendent màxim probable en graus i la dificultat en roca dels ressalts que podem trobar nets de neu o en mixt (sobretot en condicions de poca neu).

També es pot afegir al costat de la valoració d’algun pas “exp.”, voldrà dir que és exposat o perillós, més aeri del compte o que la qualitat de la roca és dolenta per a progressar amb tranquil·litat. Força vegades la dificultat tècnica no ho és tot a l’alta muntanya, ja que podem trobar passos “fàcils” amb una exposició important, cosa que pot fer dubtar a persones poc experimentades en aquest terreny d’aventura.

Muntanya viva