|
|
|
|
|
Dificultats
objectives que podem trobar fent la ruta en bones condicions (tant del terreny
com pròpies), i en l'època ressenyada. La dificultat l’he valorada en quatre
apartats: baixa, mitjana, bastant alta i alta. De tota manera especifico
el perquè (duresa física, absència de senders, ruta molt freqüentada, grimpada
en algun tram, etc). Al valorar-la també he pensat de quin tipus d'activitat
estem parlant, per exemple una caminada amb dificultat bastant alta és més
senzilla que una hivernal de la mateixa dificultat. Si és una ruta que demana
material específic i tècniques elementals d'escalada o alpinisme teniu més
informació aquí. |
|
|
|
|
|
L'època
en què és més probable que trobem la ruta en les condicions que s'expliquen.
De tota manera, a muntanya això és molt difícil de predir i cada any és
diferent. A vegades hi ha períodes de baixes temperatures i petites nevades a
l'estiu, i a vegades a començaments d'hivern encara no ha nevat. Per tant
haurem de seguir l'evolució de cada any per saber quan l'itinerari estarà en
condicions. També podrem triar una època en què les dificultats augmentin
sensiblement (per exemple una cresta a l'hivern), però fem-ho sempre conscients
del que ens tocarà assumir. |
|
|
|
|
|
El
metres de desnivell vertical que haurem de superar per a realitzar la ruta.
Un caminador normal, es considera que amb el terreny en bones condicions pot
superar uns 300-350m de desnivell per hora (sempre que el camí no sigui molt
pla). Si hi surt algun valor negatiu és el desnivell del descens (normalment
no l’indico ja que és el mateix que el de la pujada). |
|
|
|
|
|
El material aconsellable per a realitzar
la ruta amb seguretat, tot i que les condicions del terreny i les pròpies
poden variar molt. Cadascú ha de valorar el que li cal en l'època que triï
per a realitzar l'ascensió, o sigui que és a títol orientatiu, hi ha gent li
caldrà més material que l'aconsellat i gent que no el necessitarà. Una cosa
important, és que a part de dur-lo, s'ha de saber utilitzar. El material
bàsic com roba, botes, menjar, aigua, estris d'orientació, farmaciola,
frontal, etc, ja se suposa que el triem cadascú, només s'hi posa l'específic
per a fer l'activitat en concret. |
|
|
|
|
|
Temps
que ens requerirà només la pujada (penseu que pel descens normalment tardareu
un terç menys), o si és un itinerari circular, tota la volta sencera. En els
diferents índexs A vol dir només anada i AT és el temps per a
l'anada i la tornada. És a títol totalment orientatiu, les variables que ens
afecten durant una sortida a muntanya són gairebé infinites. Entrenament,
grup nombrós, edat, orientació correcta, pes de les motxilles, condicions
meteorològiques, condicions de la neu, terreny moll, necessitat o no
d'assegurar amb corda, descansos..., són coses que s'han de tenir presents
perquè l'horari no es dispari. Els horaris que dono són pensats per a una
persona acostumada a fer muntanya i trobant el terreny en bones condicions.
El temps està calculat per fer 300-350m l'hora de desnivell vertical, cosa
que si s'està entrenat es pot superar fàcilment. Per a rutes on és necessària
la corda, com a les crestes, hi poso un marge ampli d'horari ja que l'horari
dependrà de si l'utilitzem molt o poc. |
|
|
|
|
|
Mapa que he utilitzat per a fer la
ruta, n'hi ha d'altres d’igualment vàlids. Per caminar a muntanya és
aconsellable que sigui d'escala petita 1/25.000-1/40.000 per veure el més concret
possible el terreny on ens mourem, amb les corbes de nivell. En el cas de fer
travesses ens n’interessarà un d'escala gran per no haver de traginar 10
mapes a la motxilla. |
|
|
|
|
|
Variants properes als itineraris no
explicades, però que buscant-ne informació poden complementar la sortida.
Bàsicament són possibilitats per poder adaptar-vos el recorregut al vostre
gust. També puc esmentar altres rutes per a fer el mateix cim. |
|
|
|
RISC D’ALLAUS (per a
rutes hivernals, alpinisme i corredors) |
|
|
|
Llocs que crec que són dignes de
destacar els perills objectius de provocar o que ens atrapi una allau. Encara
que amb la neu el que compta més és seguir l'evolució de les nevades, el vent
i les temperatures de cada període. En bones condicions es pot pujar per
gairebé tot arreu. Amb risc 5 d'allaus en un pendent inofensiu de 20° podem tenir
un ensurt. Cal prendre-ho com un consell i prou, i, sobretot, cal mirar bé
els diferents butlletins de perill d'allaus que s'editen diàriament, per
trobar el moment idoni. També aconsello fervorosament que porteu sempre ARVA,
una pala lleugera, i una sonda per a qualsevol sorpresa, i practicar a cada
inici de temporada el seu ús. |
|
|
|
|
|
Bàsicament és per les canals de neu,
ja que segons la seva orientació podrem saber a quina hora hi tocarà el sol,
i si després de nevar, la neu, s'hi transformarà amb més o menys dies per
estar en condicions. En els itineraris de crestes també l'hi acostumo de
posar per saber d'on ens vindrà el sol i el vent en cas de fer-ne. |
|
|
|
|
|
Bàsicament per les crestes, ja que,
en algunes, l'horari a dalt se'ns pot disparar. Poso l'últim punt abans
d'agafar la cresta on probablement en puguem recollir, i el primer punt de
baixada on en podrem trobar. A l'estiu és molt important per no quedar
deshidratats a dalt. |
|
|